Simbiosi: faig un pòster científic per la carrera de lletres

Treballo un pòster sobre la ciutat de Narbona per l’assignatura d’Arqueologia Clàssica, la carrera de Ciències de l’Antiguitat que estic cursant des de 2023, i ho faig aplicant els meus coneixements de gràfica impresa.

A l’assignatura d’Arqueologia Clàssica, on hem treballat la ciutat grega i romana, se’ns va encomanar com a exercici avaluable un treball sobre alguna ciutat antiga mediterrània (excloent-ne la península Ibèrica i les illes Pitiüses). El treball principal havia de ser l’elaboració d’un pòster científic, on havíem d’explicar tan detalladament com fos possible tots els aspectes que poguéssim trobar sobre aquella ciutat que escollíssim.

Hi comptava fer un bon recull d’informació, traspassar-lo de forma acadèmica, i referència correctament les fonts d’informació utilitzades per a l’elaboració dels textos o per les imatges utilitzades. Però també s’avaluava la part gràfica.

Certament, no és una carrera gràfica, i el professor no és dissenyador gràfic ni format en l’aspecte - tot i tenir certs coneixements-, i alhora els estudiants d’aquesta carrera no tots estan interessats a fer treballs plàstics. Per tant, l’avaluació del disseny no era tan precissa com ho és en una carrera o en un cicle superior de disseny.

Malgrat això, sent jo dissenyador gràfic i il·lustrador, cursant la carrera en qüestió, no volia desaprofitar la tasca per passar l’assignatura com una més. Com que idealment m’interessaria poder combinar d’alguna manera els dos aspectes estudiats, he volgut prendre’m el treball del pòster seriosament.

El resultat és el següent i en les pròximes línies us traspasso l’informe que vaig realitzar com a part també del treball.

Un cop feta la recerca de bibliografia, començo el treball llegint-les amb la intenció d’anar a buscar les referències principals. 

Aquesta primera fase es mostra amb complicacions: en ser Narbona una ciutat encara habitada, i en ser una ciutat turística, trobo molts blogs i moltes pàgines que parlen de localitzacions arqueològiques sense cap mena de referència bibliogràfica. Per sort, descobreixo la web de Perseé i, com a mínim, trobo també la pàgina de l’INRAP - l’Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives - de França. Amb aquesta base de dades per un cantó, la pàgina de l’INRAP, i l’ajuda de les referències en alguns dels documents del Museu Narbo Via (el museu municipal arqueològic de Narbona que divulga tota la informació que ha anat sorgint de les diferents excavacion), obtinc un bon gruix de la informació, sobretot del Persée. 

Recopilada i llegida la informació, em preparo un document per fer el meu text amb allò que he vist més rellevant. Aquest document serà el que després traspassaré al cartell científic. 

Faig servir el programa Adobe Illustrator per compondre i dissenyar tot el cartell, ja que m’hi sento més a gust amb l’InDesing, malgrat que aquest hauria estat potser millor programa per una tasca com aquesta. 

Decideixo primer com posicionaré els elements principals, començant pels més bàsics com el nom de la ciutat, el logo de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el meu nom, sense patir si després hi haurà canvis o no. 

Aleshores començo a pensar en el color i la gràfica: decideixo primer tipografies. Una pels títols, una altra pel cos, i l’altre per les fonts. La Capitalis encaixa a la perfecció pels títols, ja que és la que més caràcter li dona al disseny, traslladant al text a la idea de «ciutat romana». Pel cos anava a fer servir una Garamond, una tipografia amb serifes que en un primer moment vaig considerar em podria ajudar a seguir en la línia clàssica mantenint una llegibilitat còmoda, però m’adono que per unes quantitats de línies amb frases que té el cartell, la Garamond es fa més aviat pesada i incòmode: és una tipografia més adient a textos de molta lletra però més mòbils. Per ser més llegible, còmode, i adient per un context de visualització a peu i en vertical, és més adient una tipografia sense serifa. Decideixo utilitzar la Helvetica. 

Amb les tipografies establertes tinc més confiança per jugar amb el color i el posicionament dels elements: ja havia decidit que al fons del cartell hi volia una il·lustració de l’arqueòleg i il·lustrador Jean-Claude Golbin, una amb Narbona. Però aquesta decisió comportava ser curós amb la llegibilitat. Per aquest motiu, hi ha diverses capes que intenten treure pes al dibuix sense amagar-lo del tot. A més, passo a la imatge un filtre per tal que els píxels de la imatge no embrutin massa tot el disseny. 

Els colors he procurat que fossin reduïts, ja que com menys elements barrejats hi hagi, més fàcil serà procurar l’atenció del lector i ajudar-lo a trobar la jerarquia dels elements. Quant a sentit, el vermell denota a la historicitat del tema, però el to viu i saturat intenta ser atractiu. El blanc em serveix com a color neutre per a ressaltar, i el negre per seguir procurant que el text sigui tan fàcil i còmode de llegir com sigui possible.

Creo una quadrícula molt bàsica a partir de la qual intento col·locar els elements per mantenir una mínima harmonia, i a partir d’ella situo els diferents blocs temàtics, aprofitant l’esquema de punts a tractar suggerit en les instruccions del treball. Així i tot, ho adapto en funció de la importància que crec que té cada punt en el context de Narbona. 

En veure que el Capitoli, les Necròpolis, i els ports són els temes més estudiats de Narbona, procuro que aquests tinguin l’espai necessari per ser descrits i per ser mostrats, també amb imatges. Per la mateixa raó considero lògic que el Capitoli i les Necròpolis tinguin un punt cèntric. 

Els temes dels quals hi ha menys informació són els tres elements a l’esquerra baixa, però no per això els hi falta espai per poder mostrar-ne alguna idea visual. 

Finalitzo el projecte col·locant totes les fonts bibliogràfiques, també a les imatges. 

Considero que he aconseguit respectar una gràfica coherent, jerarquitzada i atractiva - tot i que no completament endreçada - sense perdre espai per a la informació teòrica.